La recerca de la pedra filosofal.

L’alquímia era una doctrina i estudi especulatiu, que pretenia explicar com una substància es podia transformar en un altre, en el grec es troba l’origen etimològic del terme alquímia. En concret podem determinar que es troba en la paraula “chemia”, que es pot definir com mescla de líquids. L’alquímia és una creença esotèrica que està vinculada a la transmutació de la matèria. Aquestes pràctiques van donar origen a la química, mentre els alquimistes buscaven la pedra filosofal per a  transformar qualsevol matèria a or. Les escoles d’alquímia van ser molt importants durant 2500, en regions com la Mesopotàmia, l’antic Egipte, Xina, índia, l’antiga Grècia i l’imperi romà. 

Rosarium Philosophorum Illuminatio - Gráficos vectoriales gratis en Pixabay

La filosofia de l’alquimia:

Hem de tenir molt clar el següent: res extern a nosaltres pot salvar-nos, cosa que entendrem al mateix temps que entenguem que res extern a nosaltres ens pot malmetre. Això es coneix com a consciència d’unitat.

En aquest sentit, el procés alquímic parla del procés d’individuació de l’ésser humà, que dóna pas a l’or interior, el Ser complet. El plom, doncs, representa l’ésser humà en l’etapa en què l’ego es fa amo i protagonista central de la consciència, el portador absolut de la personalitat, oblidant l’autèntica naturalesa de l’ésser humà –tota la totalitat– simbolitzada per l’or.

La nostra comesa és arribar a la nostra essència, i per això cal fer una mirada a la nostra ombra. El més important és ser conscients que cap transformació és possible sense treure a la llum allò guardat a la foscor. I amb aquesta foscor fem referència a les nostres limitacions, allò que ens neguem i allò que ens avergonyeix. Això seria un bon exemple de procés alquímic en el desenvolupament de la psique humana. Com si es tractés d’una destil·lació, consistiria a desenvolupar la capacitat per desfer-nos del que és superficial i concentrar-nos en allò essencial per, finalment, ser capaços d’integrar tots els nostres aspectes, en un procés de dissolució de persona i ombra que ens permetrà assolir el nostre màxim potencial.

Per tant, l’alquímia ens mostra simbòlicament el camí que convida l’ésser humà a tornar a la seva naturalesa autèntica, a la consciència d’unitat. En definitiva, ens mostra el camí de l’evolució espiritual que ens permet convertir les dificultats i les mancances en evolució.

Ja tens identificat què és el que vols transformar i cap a on vols dirigir aquestes transformacions? Ara que coneixes què és l’alquímia has de saber que sempre estarem exposats al dolor, al rebuig, a no aconseguir el que desitgem…, però hi ha diferents maneres d’enfrontar-s’hi. En una mesura o altra cap ésser humà escapa a situacions difícils. Tanmateix, la diferència entre els uns i els altres està en la capacitat per elaborar de forma constructiva cada experiència, de transformar el dolor en evolució. 

La hFile:Pentagram (Levi).png - Wikipediaistòria de l’alqumia:

La historia de l’alquimia es bastant llarga i abarca tres grans continents diferents: Africa, Asia y Europa. Es tracta de una historia basatant complexa aixi que preparat un cafè i concentrat en la història de l’alquimia.

Com ja em dit  la historia de l’alquimia te les seves arrels en xina i india. La primera (xina) te relació amb el taoísme, i posseeix textes de aquesta antiga religió (en el seu major conjunt bibliografic). L’alquimia té molta relació amb la medicina tradicional xinesa.

En canvi, la variant d’india de l’alquimia, es una tradició molt menys coneguda, ja que es definia com a si mateixa com a “el art de obtenir el suc o néctar” de las coses, la Rasayâna. El seu objectiu era obtenis el moksa: la perfecció, alliberació, immortalidad… 

Per un altre part, l’alquimia que es va originar al occident, més concretament al Egipte, a principis de el periode helenic (c.300 a.C), en la ciutat grega de Alejandría, a on va surgir la famosa biblioteca. Va ser fructe de la herencia hermetica egipcia (la qual figura central va ser Hermes Trimegisto, fusió del Thot egipci i Hermes grec).

En la tradició hermètica (Hermes) va ser reinterpretada la llum de les visions gregues sobre l’alquimia ja que proposaven respectivament la explicació del univers a partir de la concentració de fenomens naturals i la adoració de un cosmos imperfecte.