La telecinesi o psicocinèsia és l’habilitat que diuen poder manifestar algunes persones segons la qual són capaces de moure i doblegar objectes físics amb el poder de la seva ment. Aquesta pseudociència no ha pogut ser mai demostrada de certa, però aixo no ha impedit que les persones que clamen tenir aquest misteriós poder segueixin intentant estafar a diverses persones. Una pràctica comuna d’entre els que afirmen això és la de doblar culleres amb la ment, cosa que ja ha set demostrada impossible per diversos científics i que sol tenir algun tipus d’engany.

Historia:

Imagen PNG sin Nada by AntuCyrus on DeviantArtLa paraula telecinesi ve del grec τῆλε (tele) i κίνησις (kinesis) que signifiquen distancia i moviment respectivament, i aquesta paraula va ser primer usada l’any 1890 per un investigador psíquic rus anomenat Alexander Nikolayevich Aksakov.

Més tard, l’any 1914 la paraula psicocinèsia va ser usada per primera vegada en un llibre escrit per l’autor nord-americà Henry Holt titulat “Sobre les relacions còsmiques”. La paraula també ve del grec, ψυχή (psique) i la segona part que ja hem mencionat abans.

Hi ha hagut varis estudis sobre aquestes misterioses capacitats, però en cap d’ells el resultat era positiu. L’any 1988 un panell encarregat de la investigació paranormal dels Estats Unit va confirmar que: “Tot i els 130 anys d’investigació científica sobre aquests assumptes, el nostre comitè no ha pogut trobar cap justificació científica de l’existència de fenòmens com la percepció extrasensorial, telepatia o el fet d’exercir força de “la ment sobre la matèria”.

A part d’això, hi ha hagut múltiples intents de comprovar si la psicocinèsia era real, científics i estudiosos com: Mario Bunge, Victor Jhon Stenger, Robert L. Park, Felix Planer, etc. El físic Sean Michael Carroll va deixar clar en el seu moment que les famoses culleres estan formades per àtoms, igual que tota la matèria coneguda, i que moure una cullera amb la ment implicaria o bé, la utilització d’alguna de les 4 forces de la naturalesa (força nuclear dèbil, força nuclear forta, electromagnetisme i gravetat) o bé la implicació d’una cinquena força desconeguda que tingui una milionèsima part de la força de la gravetat, ja que si no fos així ja hauria set detectada. A pesar d’això, diversos mags han arribat a fer actuacions de telecinesi, ja que eren una il·lusió popular i espectacular pel públic de veure.

Telepatia: 

La telepatia es basa en la transmissió d’informació d’una persona a una altra sense usar cap medi sensorial humà. El nom ve, una altra vegada, del grec, τῆλε (tele) que segueix significant distància i

Imagen PNG sin Nada by AntuCyrus on DeviantArt

πάθος (pathos) que significa camí. Igual que la telecinesi, hi ha hagut desenes d’estudis sobre la telepatia en els quals mai hi ha sorgit cap prova sobre l’existència d’aquesta. 

La paraula telepatia va ser encunyada pel fundador de la SPR o la Societat per a la investigació Psíquica (les sigles provenen de l’anglès) William Henry Myers, el qual va introduir aquesta teoria en un article titulat: “Els procediments de la societat per a la investigació física”, article inspirat en els avenços tecnològics de l’època on ja s’empraven formes de telecomunicacions a través de les tècniques electromagnètiques. Aquesta mateixa associació va ser la formadora de la que és considerada la primera investigació en relació amb la telepatia l’any 1886, investigació de la qual els seus resultats serien publicats en l’obra: “Fantasmes dels vius”. Un altre estudi bastant important sobre la telepatia va ser el que va dur a terme el psicòleg i botànic Joseph Banks Rhine l’any 1927, on va utilitzar mètodes molt més sistemàtics i rigorosos. D’aquest experiment varen destacar dues coses, la primera la utilització de cartes de la baralla espanyola per aquest experiment, i la segona era que els participants eren persones normals, i no pas gent que afirmava tenir aquests poders com ho va ser en l’experiment de la SPR. 

Als anys 60 la telepatia tornava a ser el tema de moda entre els científics, doncs diversos estudiosos de l’època varen començar els seus experiments sobre el tema després de decidir que els experiments d’en J. B. Rhine no tenien tanta credibilitat com es creia en un principi, doncs varen veure que degut a l’aburriment i a l’escepticisme dels participants l’experiment va caure en un efecte declive que feia que els seus resultats no fossin del seu agrado. Tots aquests experiments que varen dur a terme els anys 60 degut a això varen acabar en que la telepatia seguia semblant poc més que un conte de fades.

Percepció Extrasensorial:

La percepció extrasensorial també coneguda pel nom de: “sisè sentit” és el moment en què una persona rep informació donada a través d’un sentit no convencional, és a dir, ningun dels sentits físics reconeguts. Com a curiositat el nom de sisè sentit, irònicament, no en té de gaire, ja que es creu que un humà “normal” té fins a 12 sentits, entre els quals s’inclouen, a més dels cinc famosos, el sentit tèrmic, el sentit de l’equilibri, el sentit del llenguatge, entre d’altres.

Encara que el terme de percepció extrasensorial no aparegués fins a més endavant, en èpoquesImagen PNG sin Nada by AntuCyrus on DeviantArt antigues ja eren fets comuns entre els xamans i oracles.

La percepció extrasensorial va ser un terme adoptat per l’anteriorment mencionat: J. B. Rhine que ell usava al referir-se a diverses capacitats psíquiques com la telepatia, la psicometria i la clarividència. 

Literatura:

Al llibre infantil “Matilda” de Roald Dahl, Matilda és una jove amb poders telecinetics. 

A la novel·la de terror del famós Stephen King “Carrie”, la protagonista amb el mateix nom també posseeix poders tals com la telecinesi.

En la novel·la “The Shining” del mateix autor, mostra tenir poders precognitius i telepàtics.

En els llibres de “Harry Potter” la telepatia és una màgia coneguda com a: legremància.

Vegeu també: