L’estudi de1s fongs.

Fungi Fungus Mushroom - Free vector graphic on PixabayLa micologia es basa en estudiar les propietats naturals dels bolets i els fongs, dels quals encara avui en dia se’n desconeixen moltes coses. En l’antiguitat la gent usava bolets i fongs amb objectius molt diversos, des d’usar-ne com a aliment fins a rituals egipcis. Aquí veure’m algunes de les seves curiositats i històries menys convencionals.

Història:

Des de la prehistòria els humans ja menjaven i usaven bolets, de fet, Ötzi, la famosa mòmia de 5000 anys trobada als Alps italians va usar molsa i fongs d’escorça per tractar-se unes ferides de fletxa. 

En unes pintures murals a la tomba de l’antic faraó Amenemhet s’hi va trobar representada la utilització de certs bolets per a dur a terme un ritual desconegut, però, que podria tractar-se d’una cerimònia que intentés ajudar al difunt en el viatge a l’altra vida.

L’“amanita muscaria” és coneguda per les seves representacions en l’art i la cultura actual, però segons els registres, aquest bolet tòxic era comunament usat en el xamanisme de Sèrbia i Escandinàvia.

En temps grecs, Eurípides descriu una intoxicació de varis membres de la seva família per menjar bolets verinosos. 

L’emperador Claudi, després de manar a Agripina a preparar-li bolets per menjar, aquesta va confondre “amanita cesarea” amb “amanita phalloides” provocant així la mort de l’emperador.

Al contrari que en les èpoques gregues, romanes i hindús on els bolets eren vistos com a aliment sagrat, a l’edat mitjana van ser prohibits per l’església per creure que tenien relació amb el diable.

L’any 1526 l’humanista italià va fer el que possiblement fos una de les més grans aportacions al món de la micologia i els fongs creant la classificació dels mateixos.

La paraula micologia va ser emprada per primera vegada l’any 1836 i aquesta va ser usada per M.J. Berkeley, enacara que la paraule ja va ser primerament vista en un llibre del francès Paulet. La paraula en si prové del grec: μύκης (mukēs) i -λογία (-logia), que signifiquen fong i estudi respectivament.

Divisions de fongs:

  • Opistosporídies
    • Afèlides
    • Microsporidi
    • Rozellildea
  • Eumicots
    • Quitridiomicets
    • Blastocladiomicets
    • Neocal·limastigomicets
    • Amastigomicots
      • Mucoromicots
      • Zoopagomicots
      • Glomeromicots
      • Dicaris
        • Ascomicots
        • Basidiomicots
        • Entorrhizomicots

Fades:

Possiblement, la llegenda més famosa relacionada amb els bolets de l’edad mitja és la de les fades: 

“Diu la llegenda que durant les nits de lluna plena les fades es reuneixen en boscos allunyats dels humans, allà dansen silenciosament en cercles i omplen el bosc d’alegria i encantament. Els seus balls atrauen gripaus i granotes, que surten de les seves basses a veure ballar les fades. Més tard, per la matinada allà on s’hi hagi segut un gripau o granota creixerà un bolet, si la granota era verinosa el bolet també ho serà, en canvi, si no ho era el bolet serà comestible.”Fungi Fungus Hallucinogenic - Free vector graphic on Pixabay

Contes i llegendes com aquesta eren molt comunes, sobretot tractant-se de bolets, ja que els seus colors vius i la rapidesa amb què apareixien desconcertava a la gent d’aquella època.

Literatura:

Els fongs han estat presents en molts llibres antics de botànica com: “Naturalis hitoria” (Plini el vell), “Nova plantarum genera” (Pier Antonio Micheli), “Species plantarum” (Linné), etc.

Però, el primer llibre dedicat únicament a la micologia va ser l’obra: “Synopsis methodica fungorum” escrita pel sud-africa Persoon.

A pesar de no ser el primer per se, un dels primers llibres també dedicat només a l’estudi dels fongs i els bolets i un dels més importants va ser: “Systema Mycologium” de l’autor suec Fries. Llibre el qual juntament amb el llibre monumental de la classificació científica dels fongs: “Sylloge fungorum omnium” de l’italià Saccardo varen fer algunes de les majors aportacions d’aquesta ciència.